El Centre

LA CASUALITAT ÉS UN ART

Un dia com abans d’ahir ens trobàvem en un diari de tirada nacional que les 10 primeres pàgines eren plenes de notícies econòmiques. Euros per aquí, borsa per allà, Bankias, Ratos, dèficit bla bla bla. Diríem que ens volen fer creure que l’única cosa que sembla que existeixi (o no) son els diners. Us podem ben assegurar que hi ha moltes més coses que ens envolten.

Aquí un exemple. L’home de la fotografia de l’esquerra. El nostre pare, avi i mestre. En Joan Tobella i Serra. Un bon pintor del segle passat que a més de cuidar-nos de tant en tant, ens va ensenyar una cosa molt útil: a observar. A observar bé. A absorbir i a descartar per poder gaudir de les mil milions de bones coses que ens passen pel davant. Com la bona sopa, el soroll del mar o el meravellós món de l’art.

I encara que alguns diguin que les casualitats no existeixen, demà, 19 de maig, el dia que fa cent anys va néixer en Joan, tots els museus ens obriran les seves portes a "La nit dels museus". Per a que podem observar sense parar. Un homenatge ben casual a un home que ens va fer veure algunes de les coses que els diners no poden pagar.
Bona nit a tots.

GUANYADORA DEL 8è GRAND PRIX SANT JORDI DE CATALUNYA

Us comuniquem que la Montse Tobella ha estat la flamant guanyadora del 8è Grand Prix Sant Jordi de Catalunya. Una il·lustradora de contes que va saber escollir el llibre indicat en el moment oportú i que a més ha tingut la sort d’aquells que guanyen sorteigs entre tots els encertants.

L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra de Jonas Jonasson, ha estat el llibre més venut a Catalunya el passat 23 d’abril. El llibre que li ha fet guanyar tantes dosis de tisana com anys fa que va néixer el Sr. Pere Calders. Un geni català que la majoria recorda per un grapat de contes ben escrits que a més d’un han fet passar unes quantes nits sense dormir.

Però la Montse no rebrà el ben merescut premi ja que ens ha demanat que fem una donació pel valor del mateix a la Fundació Vicent Ferrer. Segur que li estaran ben agraïts.

Gràcies a tots per participar i fins a la propera edició.

8 GRAND PRIX SANT JORDI DE CATALUNYA

Encerta el llibre que es vendrà més a Catalunya el proper 23 d’abril i guanya tantes dosis de tisana com anys fa que va néixer el Sr. Pere Calders. Un geni català que la majoria recorda per un grapat de contes ben escrits que a més d’un han fet passar unes quantes nits sense dormir.

COM HI PARTICIPES?
Envia’ns un e-mail a centre@centrebcn.com amb l’opció que escullis de la Graella de Sortida que hi ha a continuació. Ens hi adjuntes el nom i el telèfon de contacte per localitzar-te en cas de que siguis el guanyador del concurs.

GRAELLA DE SORTIDA
1. Tots els contes - Pere Calders
2. El jocs de la fam - Suzanne Collins
3. La col·laboradora - Empar Moliner
4. L’home de cent anys que va saltar per la finestra i es va escapar - Jonas Jonasson
5. La dona veloç - Imma Monsó
6. L’estiu sense homes - Siri Hustvedt
7. Claraboia - José Saramago
8. Memòria d’uns ulls pintats - Lluís Llach
9. El llenguatge secret de les flors - Vanessa Diffenbaugh
10. El enredo de la bolsa y la vida - Eduardo Mendoza

BASES DEL CONCURS
• Poden participar tots aquells que rebin aquests comunicat.
• Entraran a concurs aquells que enviïn un e-mail amb les dades correctes: llibre guanyador, nom i telèfon de contacte del participant.
• El guanyador serà aquell que encerti el llibre més venut a Catalunya, editat en català, el 23 d’abril de 2012 del llistat de preseleccionats que apareixen a la Graella de Sortida. En cas d’empat es farà un sorteig entre els diferents encertants.
• El resultat de les vendes s’extraurà del Gremi de Llibreters de Catalunya (www.llibres.org).
• Es comunicarà el resultat als participants abans de l’1 de maig de 2012 via tel i e-mail.
• El premi son tantes dosis de tisana com anys fa que va néixer el Sr. Calders. (100 dosis).

ORGANITZA I PATROCINA
El Centre, estudi d’imatge i comunicació www.centrebcn.com

4 CONSELLS LITERARIS PER ACABAR
1. El Gran Casino de la Rabassada: Història d’un somni burgès  - Pere Fàbregas/Carlota Giménez (història)
2. El follet Bambalambà – Joles Sennell/Montse Tobella (infantil)
3. Opinions d’un pallasso – Tortell Poltrona (biografia)
4. Pizza tres Alícies -  Ricard Bonmatí (infantil)
5. Mala ciència - Ben Goldacre (assaig)

IL·LUSTRACIÓ per Mercè Tobella

EL CUL DEL JAUMET

Fa dues hores que algú ens han fet saber que la paraula juerga ve de huelga. És cert i ben curiós. Potser un punt contradictori. Quan demanes feina muntes una juerga. I quan tens massa feina i vols juerga? Et poses a treballar com un boig? Estem ben sonats. Si ens escoltéssim els que més en saben, veuríem que si ens organitzéssim una mica millor no caldria ni que treballéssim. En aquest planeta tenim tecnologia, recursos i capacitat suficient per poder estar de juerga tot el dia. I això, encara que sembli mentida, també és cert.

Però com que encara no ens sabem organitzar, hem de seguir treballant o buscant feina. I si encara ens queden algunes estones lliures, intentar aprofitar-les per poder alimentar cos i esperit. Per això, a El Centre, hem creat un blog ben particular: El Cul del Jaumet. Un espai electrònic que pretén ser un recull de racons on poder-hi passar moments dels bons.  Una peculiar guia de la ciutat de Barcelona. Amb alguns dels llocs on els barcelonins viuen les seves experiències, presentats d’una forma ben singular: un grapat d’informacions pràctiques acompanyades per la representació gràfica d’algun artista.

I ho hem fet pensant en tots aquells culs inquiets que sempre volen saber coses noves. Persones que a més de gaudir del blog, segur que ens ajudaran a completar-lo dia rere dia. I així, amb el pas del temps i gairebé sense adonar-nos-en, haurem recopilat i intercanviat una bona col·lecció de racons per poder gaudir de la ciutat que ens té atrapats. Estiguem de juerga, de huelga o de vacances de per vida.


Clicka a El Cul del Jaumet.

MEA CULPA

Fa uns dies que l’amic Robert, un humil seguidor del newsletter de El Centre, ens va demanar que escrivíssim alguna cosa sobre l’affaire Urdangarín. No li negarem pas el seu desig.

Al tema: tots aquells que voldrien lapidar al marit de la infanta a la plaça del poble, creiem que abans de llençar la primera pedra s’haurien de preguntar el següent: jugo net? I si anem una mica més al gra: he estat de baixa sense estar realment malalt? He declarat el que no havia de declarar? He cobrat o pagat en negre? He fet els ulls clucs? He mentit? He robat?
No és que volem restar-li importància al que presumptament ha fet el cap de turc de la casa reial, sinó que volem suggerir al personal que abans d’assenyalar amb el dit a qualsevol, no estaria gens malament fer-se una ullada al melic. Per que si visquéssim en un país on ningú s’apuntés a la corruptela, no hi cabrien personatges com el Duc de Palma. I si el que es vol és canviar aquesta situació deplorable es pot començar amb el senzill exercici de no mentir-se a un mateix.

Satisfet el Robert, entonem un Mea Culpa newsletterià. Ens declarem responsables d’haver-nos absentat. Estàvem immersos en la feina, dissenyant peces com la revista de l’esquerra. Per això hem decidit que us mereixeu un regal, ja està bé de tanta crisis i tanta crisi i tanta crisi, us obsequiem amb un curt animat per a que alimenteu el vostre esperit. 

Click Aquí: The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore

LOGOS, MIRRA I ENCENS

Diuen les belles sàvies que els Reis d’Orient son tant justos com el mateix Salomó. Et porten allò que et mereixes. Ni més ni menys. Què li deuen haver regalat a l’Urdangarin? Segur que al Messi un hat trick. Al Mourinho la pregunta del milió. Al Rajoy un brownie ben passat. Al Camps una dotzena de vestits. Al Papa poca fe. A l’Obama també. Als artistes un bon grapat de motius. Als submarinistes profunditat. Als banquers superficialitat. A la caputxeta tres llops. I al llop un porquet. Al porquet unes monedes d’or. I a l’or una mina. Als miners bon carbó i a la Infanta un de ben cabró.

A El Centre ens han portat un logo per estrenar. I unes targetes, unes carpetes, uns sobres, uns fulls i fins i tot una pàgina web, un facebook, un twitter i un microblog. Segur que pensareu que ens ho hem fet nosaltres mateixos. Doncs si. I sabeu que? Ens ha passat el mateix que amb la majoria dels altres projectes: després d’un munt d’hores de feina, mires el resultat que n’has obtingut i et sents, estalviant les falses modèsties, com un, dos i tres reis.

www.centrebcn.com
facebook
twitter
microblog

BOOMERANG NADALENC

Quan el senyor Garcia va saber que li quedaven pocs segons de vida, li va venir a la ment l’únic bon record que tenia de la seva trista existència. El del somriure d’una bona mossa que responia  amb aquest gest el "bon dia" que li havia regalat el nostre protagonista. El senyor Garcia, un home ric com no n’hi ha hagut mai cap. Però tan avar que espantaria el mateix Molière. Una persona que no va donar mai ni les gràcies, que va necessitar trobar-se a un pas de la mort per adonar-se d’una simple veritat, tant gran com un temple. Reps allò que dónes. Si dónes per favors, reps les gràcies. Si dones bufetades, reps mastegots. Diners? Factures. Petons? Abraçades. Ying? Yang.

I pels incrèduls que encara es pensin que el que s’ha escrit no té cap sentit, que és només una rondalla amb tuf de moralina nadalenca, una mica de ciència. Que a Newton, a Einstein i a en Punset se’ls creu tothom.
Dos psicòlegs nord americans. Un experiment. 50 individus de mostra. Als 25 primers els hi donen 3.000 euros a cada un per a que es comprin el que vulguin. Als altres 25 els hi donen els mateixos 3.000 euros però amb una missió ben diferent. Gastar-se’ls regalant el que vulguin a aquells a qui vulguin. Els científics mesuren el grau de felicitat que els individus han experimentat amb la seva acció. I qui n’ha obtingut més? Fàcil, els que més n’han donat.

No ens agradaria confondre a ningú i que deixés de banda l’autoestima. Ens hem d’ocupar de nosaltres mateixos. Tot i que sembla ben clar que quan dones, t’estàs autoregalant. I sinó podem fixar-nos en els 7.575.948 euros que va recaptar la Marató de la TV3 la setmana passada. En aquest dies de cinturó ajustat hi ha desenes de milers de persones amb ganes de repartir. Però com diria l’amic Miquel, no serà pas que el que realment busquen aquestes persones és una neteja ràpida de consciència en aquests dies tan senyalats? Per què la TV3 només programa les Maratons a una setmana del fum fum fum? No es podria ser generós tot l’any?

El que és ben clar és que hi ha voluntat per fer-ho. Que hi ha molta gent que fa temps que sap el que el Sr. Garcia va trigar tota una vida en aprendre. Que vol donar i rebre, rebre i donar. Però com podem estar de Marató tot l’any?  Si ens permeteu un humil consell amb clars pinzellades de tòpic: el secret és troba en les petites coses, els petits detalls. En la sal per la veïna. La sang del banc. El carregar de bosses per l’octogenària. L’apadrinament a distància. El mare t’estimo. El pare a tu també. O simplement començant el dia tal i com ho va fer un  cop el senyor Garcia i li va donar tan bon resultat. Amb un bàsic, clàssic, breu i gairebé sempre molt benvingut... bon dia.

Bones festes i feliç any Nou.

PETIT PAÍS

Avui li dedicarem unes línies al Petit País del Sr. Llach, aquell que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Encara que a El Centre no siguem nacionalistes radicals ni polítics practicants, si que tenim sabut i reconegut que aquest Petit País ens té el cor robat. Un cor que s’accelera cada cop que veiem el Buenafuente parlant catanyol o la nostra àvia ens serveix una bona escudella. Que batega ben fort per la seva gent. Aquells que l’han creat, que l’han fet valer. Milers de persones que han treballat i treballen per fer d’aquest racó de món un bon lloc per viure.

Com els camarades de PIHERNZ, que des de 1943 viuen immersos en l’univers de la radiocomunicació amb una única idea al cap: fer la   feina ben feta. Per això avui estrenen nova web. Perquè saben que s’han de renovar, han de millorar, han de seguir cada dia  treballant com ho han fet durant tots aquests anys.

Els hi ho diu el cap però els hi ho dicta el cor. I no direm que és una qüestió de genètica perquè això és absolutament ridícul, és només una qüestió de costum. Els han acostumat així. Ens hem acostumat a això. Des d’una perspectiva generalista, sabent que d’espavilats n’hi ha per tot arreu, en aquest  Petit País el que ens mola és currar. Currar bé.

I no només pels d’aquí, sinó també pels d’allà. Oberts i compartint. Perquè si hi ha alguna cosa que encara ens agrada més, és trobar-nos algú que comparteixi aquest mateix costum més enllà de l’Ebre, la Franja i els Pirineus.

Perquè com va dir un bon català, la feina ben feta no té fronteres.
 






Pihernz i El Centre: www.pihernz.com

QUAN LA FICCIÓ SUPERA LA FICCIÓ

Fa menys de 24h que hem estat espectadors sense excepció del fenòmen cinematogràfic del moment: TINTIN. Les aventures d’un intrèpid periodista, el seu gos i un vell llop de mar,  animades pel mestre de les supermegaproduccions, el Sr. Spielberg.

Primera sensació: una passada. Cent nou minuts a un ritme trepidant d’imatges espectacularment tractades per l’última de les últimes tecnologies de ficció. Hiperrealisme audiovisual. Només veient les textures et quedes bocabadat: la pell sembla pell, el pèl sembla pèl, l’aigua sembla aigua, és aigua!

Després de la primera impressió, una mica de filosofia 1.0. On és en Tintín? Aquell personatge de paper que cadascú es va crear en el seu particular imaginari? El Tintín que et convidava a posar-li una veu, un moviment, una personalitat única i intransferible. On és el teu Tintín? Mil llamps de llamps, l’Spielberg se l’ha carregat! Ara anem tots amb el mateix Tintín al cap. Un supertintín tant definit que elimina qualsevol intent per fer servir allò que anomenem imaginació.

La ficció, s’ha carregat la ficció.

IMPOSSIBLEMENT POSSIBLE

Si al 2004 t’arriben a dir que una organització internacional de "pirates" informàtics eliminaria del mapa una plataforma internauta social de més de 600 milions d’usuaris, no t’haguessis cregut de la missa la meitat de la meitat.

Si a dia d’avui t’expliquen que Anonymous ha dit que eliminarà Facebook el proper 5 de novembre, no en tens cap dubte que almenys ho intentaran. I potser ho aconsegueixen, pot passar. Avui, tot pot passar, tot és absolutament possible.

Sembla increïble com de crèduls ens estem tornant. Si es que a la velocitat a la que avancem el que sembla impensable es deixar de pensar en l’impensable. I això és veri guanderful, encara que a vegades ens atrapi una sensació de vertigen per tot el cos que no saps ben bé d’on ve ni com se n’anirà.

Per acabar, en format sectari de final de món, et convidem a compartir amb nosaltres un altre episodi d’aquest present hipersònic. Ens quedarem sense Facebook el proper dissabte?

La resposta, aquí: El Centre FACEBOOK.

40 MILIONS D'OVELLES I TANTA GANA COM UN LLOP

Diuen que a Nova Zelanda pertoquen 10 ovelles per persona. Els 4 milions que l’habiten, no passen mai fred. Amb la llana que en treuen, poden teixir jerseys, gorres i guants fins a l’eternitat. Tot un èxit.

No s’ho imaginava el Sr. Cook quan va trepitjar les illes per primer cop. Si li haguessin dit que les seves ovelles es reproduirien de tal manera, encara riuria des de la seva tomba. Per que el futur és tant incert com desconegut. I aquí és on recau la força dels que travessen fronteres, busquen noves experiències i van sempre una mica més enllà. Aquells que fan possible pensar en un futur ple de llana, on ningú passi fred.

Des d’aquí els hi desitgem sort mentre animem a tot el personal a reinventar-se cada dia. A començar cada projecte amb tanta gana com la que té un llop.

EL GOS DE PAVLOV I SANTA KLAUS EN BANYADOR

Ara que la gran majoria dels mortals ja fa temps que han oblidat les vacances i es topen amb el correu electrònic dia si, dia també, aprofitem per donar la benviguda al curs 11/12 fent una breu reflexió sobre un fet que ens descol·loca: persones que vesteixen coll alt un setembre de 28ºC a l’ombra. O fredolics o masoquistes. O potser domables esperits  que es deixen portar per l’inalterable calendari del món de la moda. Al setembre, canvi de temporada, comença el curs, és tardor, toca coll alt. Com la mascota del Sr Pavlov, saliva que ja sona la campaneta encara que no hi hagi teca. I si el canvi climàtic segueix a aquest ritme, ens ho veiem a venir. 25 de desembre, una calor de bufetada i tots amb bufanda. Tots? Tots no. En Santa klaus en banyador. Un senyor que només treballa una nit per temporada no l’engatussa ni el "ya es Navidad en El Corte Inglés".

I parlant de Nadal, a l’estudi ja fa uns dies que hem començat amb el fum fum fum. Entre Cristmas, regals d’empresa i calendaris ja confonem el final de l’estiu amb lo más crudo del crudo invierno. De fet ahir, sense anar més lluny, el Guillem va aparèixer amb un bonic jersei de llana de color verd.

+ ? Facebook / Twitter / Microblog

INAUGUREM PAELLA

Cada dijous es repeteix incondicionalment un fenomen nacional a gran part del territori. Als menús hi ha paella. A les galeries, inauguracions. Per què el dijous? Hi ha alguna connexió entre arrossos i artistes que va més enllà del quart dia de la setmana? I per què mai et pots trobar una bona paella en el piscolabis d’una inauguració?

Encara que no hagueu endrapat una paelleta aquest migdia, encara sou a temps per acabar amb la fam de galeria. Aquí una proposta interessant:
Avui dijous, de 19h a 22h.
Inauguració de RESCUE, del dissenyador Tomas Kral a la galeria Il·lacions.
C. Notariat 3. Barcelona

I en format recordatori. La setmana passada vam inaugurar el Facebook de El Centre. Si us hi voleu apuntar, feu click aquí:
M’AGRADA El Centre

RECIEN PINTADO

Senyores i senyors, El Centre estrena pàgina al Facebook:

Si t’agrada fes CLICK AQUÍ

Un mitjà com el Recién Pintado. La revista trimestral que dissenyem per a Procolor. Un recull de les experiències de tot el que els envolta. Un suport que tot i que no compta amb la immediatesa del ciberespai, neix associat al prestigi i la credibilitat de la publicació en paper. La vista vs el tacte. L’efímer vs la perdurabilitat. L’ara vs l’ara. Perquè encara que semblin mons aparentment oposats, els dos parteixen de la mateixa idea: comunicar-se. Crear relacions entre persones, marques, serveis, causes o tot allò o aquells que vulguin créixer una mica més cada dia.

I avui també creixem amb Facebbok. Per poder informar-vos dels últims projectes que hem presentat, de les idees de mico del nostre lab o de la oferta dissenyo-artítico-cultural que ens ofereix aquest país.  

Però sobretot, i segurament el més important, esperem passar-nos-ho tant bé cultivant-lo com ho hem fet els últims 16 anys dissenyant la revista dels nostres clients, amics i camarades de Procolor.

ENTRECOTS, ENTRE POETES

Us presentem a la Núria Martínez Vernis, la flamant guanyadora del 7è Grand Prix Sant Jordi de Catalunya. Una poeta que va saber escollir el llibre indicat en el moment oportú i que a més ha tingut la sort d’aquells que guanyen sorteigs entre tots els encertants.

"Si tu em dius vine,ho deixo tot... però digue’m vine" d’Albert Espinosa, va ser el llibre més venut a Catalunya el passat 23 d’abril. El llibre que li ha fet guanyar tants entrecots de dos dits com estrofes componen "La Vaca Cega". El poema més emblemàtic del Sr. Maragall. Un català molt cultivat que fa 100 anys ens va deixar amb un bon grapat de delicatessen literàries per poder-ne gaudir.

I de poeta homenatjat a poeta que homenatgem.

Aquí la Núria en vers:
Quantes mentides fan una sola veritat (Proa)
L’acròbata tampoc no en sortirà il·lès (La Magrana)
Deix on dir (Empúries _ a l’octubre)

I aquí la Núria en viu:
Festival internacional de Poesia de Catalunya.
Palau de la Música. (11 de maig)

I també la Núria en bit:
www.lacrobata.blogspot.com

I per acabar, unes paraules de l’afortunada:
Penso en la sort i en com l’acompanyava la gana.



Gràcies a tots per participar, us esperem l’any vinent.

El Centre.

UN LLIBRE

Diuen alguns experts que el llibre, tal i com el coneixem avui en dia, en uns 10 anys desapareixerà. De fet, tal i com li passa a l’energia, diuen que només es transformarà. Del llibre de paper, a l’eBook virtual. Si és així, ens costa imaginar com serà el Sant Jordi de 2021.

Hi haurà les tradicionals paradetes de llibreters a les Rambles? Amb que les ompliran? Amb eBooks? Però, com si només poden ocupar el ciberespai? I el llibreter? Serà un holograma?

Si el presagi és cert, és molt probable que els néts dels vostres néts descobreixin el seu primer llibre dins de la vitrina d’algun museu. Una visió que ja ha tingut la Mercè Tobella i que l’ha plasmat amb ironia en una obra titulada "Llibre".  Una peça que podreu contemplar a partir d’avui a l’Exposició Col·lectiva de Sant Jordi del Reial Cercle Artístic de Barcelona. Un conjunt d’obres que ens parlen del Sant Jordi a través de les emocions i inquietuds d’una vuitantena d’artistes.

Dimarts 19 a les 19.30h inaguració.
RCA. C/ dels Arcs 5. Barcelona.
Metro: Jaume I i Liceu.

I pels que encara no heu participat en el 7è Grand Prix Sant jordi de Catalunya, aquí un link on us expliquem com fer-ho: 7è GRAND PRIX. 

7e GRAND PRIX ST JORDI DE CATALUNYA

Encerta el llibre que es vendrà més a Catalunya el proper 23 d’abril i guanya tants entrecots de dos dits com estrofes componen "La Vaca Cega". El poema més emblemàtic del Sr. Maragall. Un català molt cultivat que fa 100 anys ens va deixar amb un bon grapat de delicatessen literàries per poder-ne gaudir.

COM HI PARTICIPES?
Envia’ns un e-mail a centre@centrebcn.com amb l’opció que escullis de la Parrila de Sortida que hi ha a continuació. Ens hi adjuntes el nom i el telèfon de contacte per localitzar-te en cas de que siguis el guanyador del concurs.

PARRILLA DE SORTIDA
1. Poesies Completes // Joan Maragall
2. Indigneu-vos! // Stéphane Hessel
3. Fàcil de Matar // Maruja Torres
4. Misteriosament feliç // Joan Margarit
5. Memòries d’un segle d’or // Joan Triadú
6. La casa cantonera // Sílvia Alcàntara
7. L’home de la Maleta // Ramon Solsona
8. Si tu em dius vine. ho deixo tot... però digue’m vine // Albert Espinosa
9. On ningú et trobi // Alicia Giménez
10. 1Q84 // Haruki Murakami

BASES DEL CONCURS
• Poden participar tots aquells que rebin aquests comunicat.
• Entraran a concurs aquells que envïn un e-mail amb les dades correctes: llibre guanyador, nom i telèfon de contacte del participant.
• El guanyador serà aquell que encerti el llibre més venut a Catalunya, editat en català, el 23 d’abril de 2011 del llistat de preseleccionats que apareixen a la Parrilla de Sortida. En cas d’empat es farà un sorteig entre els diferents encertants.
• El resultat de les vendes s’extraurà del Gremi de Llibreters de Catalunya (www.llibres.org).
• Es comunicarà el resultat als participants abans de l’1 de maig de 2011 via tel i e-mail.
• El premi son tants entrecots de dit i mig com estrofes componen "La Vaca Cega" del Sr. Maragall (6 entrecots).

ORGANITZA I PATROCINA
El Centre, estudi d’imatge i comunicació www.centrebcn.com

4 CONSELLS LITERARIS PER ACABAR
1. El timo de la superwoman // Esther Casademont i Mar Galtès
2. Antropologia Cultural // August Panyella
3. Dorm, petita // Ricardo Alcántara i Montse Tobella
4. En cap cap cap // Ricard Bonmatí

L'HOME DELS NASSOS

Diuen que el que té tans nassos com dies té l’any només el pots veure cada 31 de desembre. Mentida. Nosaltres l’hem vist  una pila de vegades fora de temporada. Es diu Llaquet, és enòleg i fa vins a Mèxic, França i per terres catalanes. Un home amb un nas d’or que un bon dia ens va demanar que traduíssim en imatge el seu savoir-faire. I sabeu com la vam encertar? Tal i com el mateix Llaquet ens va recomanar: "seguiu el vostre olfacte".

www.llaquis.com

NOVA GRÀFICA PEL REIAL

A mà esquerra una fotografía d’El Cercle. Una revista adaptada a l’actualitat per a una institució amb 130 anys d’història: el Reial Cercle Artístic de Barcelona. Una entitat dedicada al foment de l’art a través de tot tipus d’activitats culturals. Com per exemple, els concerts. Avui divendres a les 19.30h un concert de clàssica al Reial: "La poesia de la música, la música de la poesia" al C/Arcs 5 de Barcelona.

DEL BIT AL BURIL

Aquesta setmana us recomanem una expo. Xilografies i bingates del Frederic Girós, la Yoko Kataoka i el Pau Masiques. Art a partir de tècniques centenàries de la mà de tres revolucionaris del nostre temps. Artistes que enmig de la generació del Facebook s’atreveixen a agafar un buril.

Inauguració dijous 3 a les 19.30h.

Del 3 al 19 de febrer de 2011.
Casa Sagnier.
C/ Brusi 61, Barcelona


Més de la revolució del buril: Xilofera

OVELLES DISFRESSADES DE LLOPS

Quan ens van trucar des de Rabionet ens vam espantar. Es que quan et truca un advocat, tremoles. Encara que no hagis fet res de dolent, pateixes. I la veritat, ens hem endut una grata sorpresa. Durant les setmanes que hem estat treballant plegats en la seva nova imatge i el seu www, no ens hem trobat amb les persones fredes, calculadores i sense escrúpols que recullen els tòpics. Tot el contrari.
La curiositat del projecte? Al final: el primer, i potser l’últim cop, que li hem passat una factura a un bufet d’advocats.

Més de Rabionet: www.rabionetassociats.com

EXPERIMENT TOCTOC

Es va a viure a una ciutat estrangera, per exemple: Berlín.
Es recullen, durant el temps en què es viu en aquesta ciutat (11 mesos), tots els tiquets de les compres que es realitzen. Es classifiquen i es conten:

1.372 euros en menjar.
1.278 euros a Ikea.
473 euros en restaurants.
388 euros en varis.
254 euros a Bauhaus.
185 euros en roba.
138 euros en transport públic.
60 euros a Schlecker.

Amb el paper dels tiquets (254g), es fa una guardiola amb forma de porquet i s’estalvia durant el mateix temps que s’ha estat vivint fora: amb monedes d’1 o 2 euros mínim (moment en el qual es troba l’experiment).
Es trenca el porquet i es conten i gasten els diners estalviats.

...

Si en vols saber més de TOCTOC: http://www.centrebcn.com/novaweb/projectes/Lab

LES SOGRES TAMBÉ PREFEREIXEN LES ORQUÍDIES

El 2010? L’any del cactus, aquell en què només sobreviuen els que aguanten amb poca aigua i molt sol. Entrem al  2011 desitjan-vos orquídies tot i que l’inaugurem envoltats d’un cactus molt especial: l’anomenat Seient de Sogra. La planta que, amb packaging i producció El Centre, van obsequiar els companys de Medi Ambient durant la recent inauguració dels restaurats Jardins de Mossèn Costa Llobera. Un espai que amb o  sense sogra us recomanem visitar ja que el definiriem tal i com un bon dia ho va fer un rei borbó amb uns espàrrecs exquisits. Bon any nou.

40 IDEES DE REGAL PER AQUELLS QUE COM SEMPRE FEU TARD

per als nadons:
1. Una nit de cangur per als pares.
2. O dues nits de cangur per als pares.

per als  petits:
3. La bicicleta.
4. La pilota.
5. El conte.
6. I molt carbó.

per als  adolescents:
7. Un piercing.
8. Un tatuatge.
9. Una gamberrada.
10. I un bon sermó.

per als  joves:
11. La raó per un dia.
12. I l’última tecnologia: molt petita i molt cara.

per als Peterpans:
13. Un despertador.

per als madurets:
14. Un gin tònic.
15. O un Porsche.

i per a les maduretes:
16. Un iogurin.

per a les velles glòries:
17. Un creuer i moltes mentides.

per als mileuristes:
18. Euros!

i als macniàtics:
19. Un iPod.
20. Un iPhone.
21. Un iPad.
22. I un iDiot.

als solters:
23. Una cita.

als casats:
24. Dues cites.

per als golafres:
25. Un pernil.

per als vegetarians:
26. Un hort urbà.

als urbanites:
27. la T-10.

i als camperols:
28. Un escampapixapins.

per als artistes:
29. Una mussa.

als economistes:
30. Una altra crisi.

per als futbolistes:
31. Els tres punts.

i als malabaristes:
32. Les tres pilotes.

o als funambulistes:
34. L’equilibri.

per als publicistes:
35. La inspiració.

i als psicòlegs:
36. Una mica d’atenció.

per als polítics:
37. Un WC.

per als caganers:
38. Un pessebre.

i per als galls:
39. Una missa.

i per acabar amb els capellans:
40. Molta molta molta Fe.


I per a tots aquells que aquests consells no us han servit de res, sempre podeu  provar-ho amb un bon cava, que segur que us farà quedar com una princesa o un gentleman.




Bones Festes i Feliç Any Nou.