GUANYADOR DEL XII GRAND PRIX SANT JORDI DE CATALUNYA

Us presentem al Felip Carcolé, el flamant guanyador del 12è Grand Prix Sant Jordi de Catalunya. Un apassionat del món de l’embotit que va saber escollir el llibre indicat en el moment oportú i que a més ha tingut la sort d’aquells que guanyen sorteigs entre tots els encertants.

LA FILLA DEL CAPITÀ GROC de Víctor Amela, va ser el llibre més venut a Catalunya el passat 23 d’abril. El llibre que li ha fet guanyar tants grams de sobrassada com anys fa que va passar a millor vida l’il·lustre escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner Ramon Llull: 700!

Gràcies a tots per participar i fins a la pròxima edició.


Ha organitzat i patrocinat:
El Centre & 3 10 Studio

XII GRAND PRIX SANT JORDI DE CATALUNYA

Encerta el llibre que es vendrà més a Catalunya el proper 23 d’abril i guanya tants grams de sobrassada com anys fa que va passar a millor vida l’il·lustre escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner Ramon Llull.

Un concurs literari que recorda com ningú el geni mallorquí de les lletres catalanes.


COM HI PARTICIPES?
Envia’ns un e-mail a centre@centrebcn.com amb l’opció que escullis de la Graella de Sortida que hi ha a continuació. Ens adjuntes el nom i el telèfon de contacte per localitzar-te en cas que siguis el guanyador del concurs.

GRAELLA DE SORTIDA
1. La vida sense la Sara Amat - Pep Puig
2. La filla del capità Groc – Víctor Amela
3. Tot això ho faig perquè tinc molta por – Empar Moliner

4. L’Avinguda dels Misteris – John Irving

5. L’aniversari – Imma Monsó

6. Diamant blau – Care Santos

7. Els dies sense glòria – Sílvia Alcàntara
8. Malparits! – Genís Sinca

9. Aquella porta giratòria – Lluís Foix

10. Res no és perfecte a Hawaii– Màrius Serra


BASES DEL CONCURS
• Hi poden participar tots aquells que rebin aquest comunicat.
• Entraran a concurs aquells que enviïn un e-mail a centre@centrebcn.com amb les dades correctes: llibre guanyador, nom i telèfon de contacte del participant.
• El guanyador serà aquell que encerti el llibre més venut a Catalunya, editat en català, el 23 d’abril de 2016 del llistat de preseleccionats que apareixen a la Graella de Sortida. En cas d’empat es farà un sorteig entre els diferents encertants.
• El resultat de les vendes s’extraurà del Gremi de Llibreters de Catalunya (www.llibres.org).
• Es comunicarà el resultat als participants abans de l’1 de maig de 2016 via tel i e-mail.
• El premi són tants grams de sobrassada mallorquina com anys fa que va passar a millor vida Ramon Llull (700 anys = 700 g de sobrassada).

ORGANITZA I PATROCINA
El Centre, estudi d’imatge i comunicació www.centrebcn.com

UNS CONSELLS LITERARIS PER ACABAR
• Fils i tisores – Ricardo Alcántara – Rebeca Luciani
• En Miquelet i els cucuts – Joaquim Carbó - Montse Tobella
• La química de cada dia – Claudi Mans

ALÍCIA NO PARIS

Quan l’Alícia es va topar amb el conillet blanc del rellotge li va preguntar; “Què fas corrent amunt i avall sense volta ni solta?”, el conillet li va dir “Corro per poder-me mantenir al mateix lloc”. Si l’any 1865 en Lewis Carroll ja ens parlava de la rapidesa en què es mou el món, si hagués viscut 150 anys més tard necessitaria una sobredosis de Biodramina per poder-ho digerir amb certa dignitat.

És que al s. XXI, les coses van molt de pressa, els canvis són imparables: ahir el Youtube, avui el WhatsApp i demà el Tun Tun. Si semblem partícules de Higgs dins d’un accelerador. Això si, hi ha coses que mai canvien, véase la Casa Real. A la Cris que no ens la toquin. “Hacienda somos todos”… sense comentaris.

A El Centre també ens ha donat per fer canvis, de fet ja fa més d’un any que també ens podràs trobar com a 3 10 Studio. La versió actualitzada de l’estudi que va començar a rodar abans de “À la ville de Barcelona!”

Aquí teniu un recull de projectes 2015. Fes Clic!


Esperem que aquest 2016, us ho passeu tan bé com nosaltres ho hem fet durant tot l’any passat.
Sort!

VERMUT AMB NOUS

Si ets urbanita i encara no estàs de vacances o per qualsevol motiu no has pogut abandonar la ciutat, vigila. La primera quinzena de juliol és l’època més perillosa de l’any. Com segurament hauràs pogut comprovar la gent està tensa, s’escridassa pels carrers, fins i tot hi ha qui s’esbatussa per raons irrisòries.

Diuen que és la calor, veritat a mitges. És la calor, el què-faig-amb-els-nens, la doble paga que mai arribarà però sobretot, segons la nostra teoria, es tracta del límit pre-vacacional. Com que la majoria dels ciutadans descansen a l’agost, durant aquest període els dies de relaxació encara són lluny. Falta un mes, passa ràpid però encara falta. El cansament i la tensió acumulada des del setembre de l’any passat ja no es poden suportar. D’aquí que la gent exploti, que surti el bo i millor de cadascú, el foll que portem a dins.

Ens tornem bojos, o com dirien a Alabama, "NUTS". I Nuts, que també és com anomenen a les nous, és el títol de l’obra de TOCTOC, l’alter ego del Roger Ruppmann. Una delirant crítica burlesca de les inquietuds consumistes de l’ésser humà. Una curiosa mescla d’art, gastronomia, economia i prestigi social. Com? T’ho expliquem en 4 quatre línies:

Contactes amb una persona destacada de la societat actual.
Li demanes que peli a mà 75g de nous. Les envases amb mel en un petit pot. El tanques, el segelles i l’etiquetes.
Li poses el seu nom i el moment exacte en què les va pelar.
Entres a Google, cerques el seu nom i divideixes els resultats que dóna entre mil. El número obtingut és el preu.

Persones que han col·laborat:
Mariscal - 13h / 4· 5· 15 / 23.100€
Sol Picó - 10h / 18 · 11· 14 / 1.150€
Laia Palau - 14h / 22· 12· 14 / 364€
Màrius Serra - 19h / 3· 7· 15 / 334€
Martínez el Facha - 12h / 19· 12· 14 / 197€
Brosmind - 12h / 4· 12· 14 / 168€
Josep Maria Ribé - 13h / 2· 10· 14 / 112€
Xavier Pérez Esquerdo - 23h / 3· 11· 14 / 107€
Tortell Poltrona - 11h / 13· 3· 15 / 63€

Si encara no t’ha quedat clar, et convidem a que ho vegis amb els teus propis ulls mentre t’ho explica l’artista en persona. Quan i on? Quatre línies més:

Inauguració NUTS.
El dijous vinent, dia 9 a les 20h, a la vermuteria Casa Martino.
C/ Manso 1. Barcelona.
Si en vols saber més: NUTS a Facebook

I mentre la casa et convida a un vermutet i et deixes il·luminar per alguna de les celebrities que han participat en l’obra, esperem que ja se’t comenci a dibuixar un somriure a la cara cada cop que algú et pregunti els dies que et falten per marxar de vacances.



SOPES, SOPES, SOPES!

Us presentem a la Laura Fernández, la flamant guanyadora de l’11è Grand Prix Sant Jordi de Catalunya. Una apassionada del món felí que va saber escollir el llibre indicat en el moment oportú i que a més ha tingut la sort d’aquells que guanyen sorteigs entre tots els encertants.


ALGÚ COM TU de Xavier Bosch, ha estat el llibre més venut a Catalunya el passat 23 d’abril. El llibre que li ha fet guanyar tants cullerots de sopes de lletres com biblioteques públiques hi ha a tot Catalunya: 380!


I per acabar, una breu proclama de la Laura.  Una confessa addicta al caldo, que ja té el rebost ple fins a mitjans de l’any que ve: "Visca les sopes, visca els dracs, visca els llibres i els enamorats!"


Gràcies a tots per participar i fins a la pròxima edició.


El Centre
3 10 Studio

11 GRAND PRIX SANT JORDI DE CATALUNYA

Encerta el llibre que es vendrà més a Catalunya el proper 23 d’abril i guanya tants cullerots de sopes de lletres com biblioteques públiques hi ha a tot Catalunya. Un concurs literari que cel·lebra com ningú tant el dia del llibre com l’any internacional de les Biblioteques.

COM HI PARTICIPES?
Envia’ns un e-mail a centre@centrebcn.com amb l’opció que escullis de la Graella de Sortida que hi ha a continuació. Ens adjuntes el nom i el telèfon de contacte per localitzar-te en cas que siguis el guanyador del concurs.

GRAELLA DE SORTIDA
1. L’Àguila negra – Joan Carreras
2. Algú com tu – Xavier Bosch
3. Gent que tu coneixes – M. Mercè Cuartiella
4. Homes sense dones – Haruki Murakami
5. També això passarà – Milena Busquets
6. El poeta del poble – Andreu Carranza
7. A ritme del temps – Josep M. Espinàs
9. Destí, La Templanza – María Dueñas
10. Un dinar un dia qualsevol – Ferran Torrent


BASES DEL CONCURS
• Hi poden participar tots aquells que rebin aquest comunicat.
• Entraran a concurs aquells que enviïn un e-mail a centre@centrebcn.com amb les dades correctes: llibre guanyador, nom i telèfon de contacte del participant.
• El guanyador serà aquell que encerti el llibre més venut a Catalunya, editat en català, el 23 d’abril de 2015 del llistat de preseleccionats que apareixen a la Graella de Sortida. En cas d’empat es farà un sorteig entre els diferents encertants.
• El resultat de les vendes s’extraurà del Gremi de Llibreters de Catalunya (www.llibres.org).
• Es comunicarà el resultat als participants abans de l’1 de maig de 2015 via tel i e-mail.
• El premi són tants cullerots de sopes de lletres com biblioteques públiques hi ha a tot Catalunya. (380 biblioteques = 380 cullerots).

ORGANITZA I PATROCINA
El Centre, estudi d’imatge i comunicació www.centrebcn.com

UNS CONSELLS LITERARIS PER ACABAR
• La selva d’en Miquelet - Joaquim Carbó /Montse Tobella
• El camí del mar - Montse Tobella
• Josep Duñach, l’escultor i el seu temps - M. Isabel Marín
• La Mirada Ministral - Jaume Ministral

 

BON NADAL SRA WURST

L’any del sí sí, sí no, no ho sé, del potser Podemos i del petit Nicolàs, han desfilat desenes de personatges i situacions dignes de pertànyer al món on la realitat supera la ficció.

Infantes que s’escaquegen, jutges que els fan desaparèixer, eboles de vestit curt, abdicacions juancarlistes, presidents en pantalla plana, corruptes al Bar Cenas, mundials de 7 a 1, affaires de Rossettes amb estels, el selfie en explosió, el final de la Terra Mitjana i el principi de la Cuba menys popular.

I de totes aquelles persones que s’han deixat veure ens quedem amb la Conchita, la Conchita Wurst. La flamant guanyadora de l’Eurovisió. Considerada també com a un escàndol, un espantall o una heretgia encara que de dones barbudes i transvestits ja fa anys que en circulen.

Segurament la Sra. Wurst només és el resultat d’una operació marketiniana encoberta amb l’únic objectiu de fer calerons basant-se en el qui la fa més grossa.

Que ens diguin innocents però per nosaltres la Conchita és un subtil homenatge a l’amplitud de mires, a l’obrir portes, al pensar diferent, al provar coses noves. I sobretot, al fet que podem aconseguir el que ens proposem si ens deixem acompanyar pel sempre benvolgut bon humor.

Bones Festes i Bon Any Nou.

HORES A PES

El passat 8 de setembre l’Associació Salud y Familia va presentar en societat el seu particular Banc del Temps. Un projecte educatiu que consisteix a ensenyar als alumnes de primària que es pot intercanviar béns i serveis sense involucrar un sol cèntim. Una pràctica poc innovadora però molt conseqüent amb el moment que vivim.

Ara, que fa temps que estrenyem el cinturó, ensenyem als que pugen que no tot el que té valor s’ha de poder emmagatzemar en un compte corrent. El que val és el que fas, el que dones, el que saps. El temps que trigues a servir allò que se’t demana. Et canvio una hora de reparació d’automòbil per una de disseny de logotip. Et dono 5 hores d’intervenció quirúrgica a cor obert per 5 hores de pràctica futbolera d’alt nivell a la Champions League. És aquí on ens topem amb la pregunta del milió: val el mateix el temps d’un mecànic, d’un dissenyador, d’un cirurgià o del "mismisimo" Lionel Messi? Com podriem establir la norma comparativa? Qui decidiria el barem? Seria un embolic.

Ens resultaria molt més fàcil, encara que de moment sembla que és impossible, saber des del moment que neixes el anys exactes que viuràs. Si creiem en el fet del que té més valor és la vida i que tothom té dret a tenir les mateixes oportunitats, el càlcul resultant és fàcil: Viuràs 100 anys, el valor de la teva hora és X. Viuràs 50 anys, el valor de la teva és el doble de X. Com més vius, menys val la teva hora, ja que tens més temps per poder gaudir del moment. Així tothom podria intercanviar el temps d’una forma més o menys justa. O no.

Amb aquesta embolada mental, a El Centre donem oficialment per inaugurat el curs. Esperem que el temps que visquem plegats el gaudim tant com el que vam passar mentre creàvem el maletí pels companys de Salud y Familia.

Per acabar, un desig. Que tothom visqui com si sapigués el dia exacte en el que se n’ha d’anar a l’altre barri. Així segur que més d’un ens deixaríem estar de tanta ximpleria.

Bon dia, bona hora.

DEJEN SALIR ANTES DE ENTRAR

Així es manifesten amb raó els cartells del metro d’arreu del planeta. Per què per a omplir abans s’ha de buidar. El metro, la panxa o el món de les idees. Cal buidar el pap per regenerar poder neuronal. Per agafar força i originalitat.

Així ho creiem a El Centre, per això

DEL 25 AL 31 D’AGOST MARXEM DE VACANCES

Per qüestions urgents, ens podeu fer un truc al cel·lular. Sempre tenim un raconet guardat per si hem d’apagar algun incendi.

Bones vacances!

GUANYADOR DEL 10è GRAND PRIX SANT JORDI DE CATALUNYA



Us presentem al Ramon Barriusso, el flamant guanyador del 10è Grand Prix Sant Jordi de Catalunya. Un paràs de 4 criatures que durant les estones lliures es dedica a fer d’advocat. L’home que va saber escollir el llibre indicat en el moment oportú i que a més ha tingut la sort d’aquells que guanyen sorteigs entre tots els encertants.



"L’analfabeta que va salvar un país" de Jonas Jonasson, va ser el llibre més venut a Catalunya el passat 23 d’abril. El llibre que li ha fet guanyar tantes dotzenes de galetes de la fortuna com les vegades que s’ha celebrat el Grand Prix Sant Jordi de Catalunya. Un concurs literari tan sorprenent com l’estudi de disseny que un bon dia se’l va inventar: El Centre.


Gràcies a tots per participar i fins a la propera edició.




Segueix El Centre:

El Cul del Jaumet

Facebook
Twitter

10 GRAND PRIX SANT JORDI DE CATALUNYA

Encerta el llibre que es vendrà més a Catalunya el proper 23 d’abril i guanya tantes dotzenes de galetes de la fortuna com les vegades que s’ha celebrat el Grand Prix Sant Jordi de Catalunya. Un concurs literari tan sorprenent com l’estudi de disseny que un bon dia se’l va inventar: El Centre.

COM HI PARTICIPES?
Envia’ns un e-mail a centre@centrebcn.com amb l’opció que escullis de la Graella de Sortida que hi ha a continuació. Ens adjuntes el nom i el telèfon de contacte per localitzar-te en cas que siguis el guanyador del concurs.

GRAELLA DE SORTIDA
1. Dies de frontera – Vicenç Pagès Jordà
2. L’analfabeta que va salvar un país – Jonas Jonasson
3. Desig de xocolata – Care Santos
4. Eufòria – Xavier Bosch
5. Les cròniques del déu coix – Joan-Lluís Lluís
6. L’altra – Marta Ràfols
7. La vall de la Meravella – Amy Tan
8. Córrer - Jean Echenoz
9. Estimada vida – Alice Munro
10. Viatges amb la tieta – Graham Greene

BASES DEL CONCURS
• Hi poden participar tots aquells que rebin aquest comunicat.
• Entraran a concurs aquells que enviïn un e-mail amb les dades correctes: llibre guanyador, nom i telèfon de contacte del participant.
• El guanyador serà aquell que encerti el llibre més venut a Catalunya, editat en català, el 23 d’abril de 2014 del llistat de preseleccionats que apareixen a la Graella de Sortida. En cas d’empat es farà un sorteig entre els diferents encertants.
• El resultat de les vendes s’extraurà del Gremi de Llibreters de Catalunya (www.llibres.org).
• Es comunicarà el resultat als participants abans de l’1 de maig de 2014 via tel i e-mail.
• El premi són tantes dotzenes de galetes de la fortuna com les vegades que s’ha celebrat el Grand Prix Sant Jordi de Catalunya (10 dotzenes = 120 galetes).

ORGANITZA I PATROCINA
El Centre, estudi d’imatge i comunicació www.centrebcn.com

4 CONSELLS LITERARIS PER ACABAR
1. En Miquelet i les formigues -  Joaquim Carbó/ Montse Tobella
2. Sferificaciones y macarrones – Claudi Mans
3. Homeopatia sense embuts – Jesús Purroy
4. A través del espejo - L.Carroll

TEMPS DE PERDRE EL TEMPS

Ahir dijous, tercer de mes, va ser el dia escollit per la majoria d’empreses per enviar el que ja es considera un mail rutinari: el mail de Nadal. El que gran part de la població també anomena com el "collons de Nadal". Aquella gent que només de pensar a sentir com xarrupa el caldo la tieta ja comença a maleïr les festes, els torrons i el caga Tió.

Per als que no poden suportar aquests dies, un consell: fugiu. Voleu a les Pitiüses o amagueu-vos a l’Estartit. Estalvieu-vos el drama, no patiu, no cal. Però si no teniu escapatòria aquí quatre apunts per fer-vos entendre que aquests dies no són tan magres. N’hi ha de pitjors: la interminable cua de l’AP7 el primer dia de les vacances, l’última tarda de diumenge abans de tornar a la feina, el primer dia que et vas depilar els malucs, els fogots de juliol, la primera regla, la nit que vas perdre les claus a les 3 i vint-i-tres, aquella multa tan cara que encara has de pagar, el dia que has de presentar declaració de la renda, i fum fum fum.

En el fons no cal sofrir tant. Perquè més tard o més d’hora a tots en arriba l’època daurada. El moment de la jubilació. Quan comences a tenir temps per fer allò que t’agrada. Cuidar els néts, vigilar les obres, anar amb compte amb la sal o enviar powerpoints de gatets irresistibles tres cops al dia. O podràs fer com els senyors que han parit la cadira que apareix a la foto: els Geppettos. Un grup d’avis reciclats que es dedica a redissenyar i restaurar mobles per tal que tinguin una segona oportunitat. Una molt bona manera de perdre el temps.


Bon Nadal.

AMOR RENDIBLE

Tot i que a El Centre tenim pares i fills, el que escriu no ha viscut el fet de ser progenitor. Potser aquest desconeixement de causa em permet exposar alguns dels pensaments que m’ocupen aquest últims dies. Que em diguin agosarat, com diria en Buenafuente.

Fa menys d’una setmana vam adoptar una gosseta de 6 setmanes, la Zulú. Una bola de pèl amb potes que remena la cua, salta i et llepa quan arribes a casa. Sempre està contenta, ja ha aprés a fer les caques allà on toca i quan la crides et respon a l’instant. De primeres sembla que et vulgui donar tot el que té sense demanar res a canvi.

Em considero un complet neòfit en temes de gossos però pel que sembla tenien raó aquells que em trobava pels parcs passejant la seva bèstia i em deien coses com "aquest gos és el millor que m’ha passat en tota la meva vida". Imagino que també tenen raó tots aquells que afirmen el mateix envers els seus fills: "El meu fill no té preu".

En aquest punt es va desencadenar el següent dubte: que és més rentable en qüestions d’amor, tenir un fill o un gos? Probablement sigui una qüestió absolutament ridícula, d’aquelles que no cal ni respondre però si t’hi pares a pensar…

En primer lloc, com quantifiques l’amor? Entés l’amor com aquella emoció que neix de la relació que uneix a 2 éssers. Difícil no? Suposem que ho podem fer, que l’amor té un valor de l’1 al 10. Li posaríem un 10 si en aquell segon abans de morir li dediques tot el teu cor i pensament a aquell individu que tant t’has estimat. Un 9 si li dediques unes mil·lèsimes menys i anar baixant. La rendibilitat després la calcules segons el temps, els esforços i els calers que t’han demanat aquella relació.

Si a grans trets ens posem a comparar gossos i fills els resultats poden arribar a ser força sorprenents. Si deixem de banda el temps i els esforços que et demanen uns i altres i només ens centrem en el tema econòmic podríem dir que la diferència és abismal. Un estudi diu que un fill costa uns 300.00€ fins que s’arriba a independitzar. Un gos en canvi costa 15.000€ per una vida.

I repeteixo, "Pero es que un fill no té preu". N’hi ha d’altres que diuen el mateix del seu gos.

Es que un gos aprén molt ràpid, sempre és feliç i només es preocupa per tu. I un fill aprén molt més, et fa sentir coses que ni t’esperes i t’ajuda a fer-te gran. Pero un gos no et jutja. I un fill és sang de la teva sang. I un gos, i un fill, i un gos i…

Segurament aquest text està resultant ser una enorme imbecil·litat, una irreverència sense sentit. Qué fas comparant pomes amb peres? Potser perquè les dues ens poden alimentar. De fet, tant se val. El que compta és estimar, siguin pomes, peres, mamífers o pingüins. Com més millor. Així que si algun dia m’apareix un fill sense casualitat, l’estimarem amb bogeria per molt que costi temps, esforç i diners.

I acabo disculpant les molèsties per parlar tant d’euros, inversions i rendibilitat. Pero és que avui en dia o parles en termes econòmics o acaben prenent-te per un autèntic animal.


Per cert, aquí una de les últimes peces que hem fet a El Centre: AKZO NOBEL Design Center.

Per cert 2, visita la web de la Maddie, la gosseta de la foto de l’esquerra: www.maddieonthings.com

UNA FLOR JA FA ESTIU

Vint-i-tres anys i una setmana de portes obertes i ens sentim com si acabéssim de començar. I no ens agrada, ens encanta. No és pas una qüestió de números, es tracta més aviat de sensacions. Com quan estrenes sabates noves o trepitges neu per primera vegada. O com quan veus la primera flor de primavera perquè saps que alguna cosa bona acaba de començar.

Encara que alguns diguin que una flor no fa estiu, tot i que avui et volen donar 31 gats per 31 llebres, a El Centre som defensors radicals de la sensació que et provoca el primer moment. I no ens referim a tenir memòria de peix per tal de recaure en la mateixa pedra, simplement ens agraden les camises per estrenar.

Els Tazzuff creuen el mateix. Presenten el segon disc com si fos el primer. Nova imatge, de cap a peus. Un món imaginari pels reis del Folk d’Avantguarda. En web, gràfica i xarxa social. Un projecte que acaba de sortir del forn i que hem tingut la sort de poder dissenyar. (descobreix-los aquí).

I per tancar la primera newsletter del curs, una endevinalla de les fàcils. Perque sí, per que ens agrada jugar.

És bo i sa, però ningú se’l vol menjar.

La resposta la trobareu aquí: Facebook El Centre.

Sort!

VACANCES

Del 12 d’agost a l’1 de setembre El Centre se’n va de vacances. Cap a on? De fet no ho tenim del tot clar.
 Potser fem una visita en monocicle a les terres de l’Ebre, o pugem xino xano el Puigmal, o ens n’anem a Katmandú a fer l’animal.

El que sabem segur de veritat de la bona és que no ens perdrem la visita obligada al xiringuito de l’any.


Descobreix-lo a través del sempre benvingut Cul del Jaumet: clicka el Xiringuito Aigua.



Bon estiu!





Per urgències d’ultimíssima última hora, ens podreu trobar aquí: 651 93 73 03 / 656 86 96 17.

AVUI PRESENTACIÓ DE HAIKUS A LA CENTRAL DEL RAVAL

Avui dimarts 21 a les 19h es presenta el llibre PINCELADAS a la Central del Raval.

Un petit gran llibre de haikus escrit per Elsa Pascual, il·lustrat per Montse Tobella, maquetat per El Centre i editat per Pol·len Edicions.

La Montse Tobella i el Jordi Panyella, de Pol·len Edicions, ens descobriran l’art del haiku. Amb les seves explicacions i 2 audiovisuals aprendrem el procés creatiu dels haikus i de les il·lustracions del llibre.

Haiku? Com els definia el mestre Matsuo Basho: "un haiku és simplement el que está passant en aquest lloc, en aquest moment".




Per més informació, visiteu La Central Aquí.

La Central del Raval:
C/Elisabets 6, 08002 Barcelona



Us hi esperem!

VENI, VIDI, VICTUS!

Us presentem a la Lourdes Martínez,  la flamant guanyadora del 9è Grand Prix Sant Jordi de Catalunya. Una constipada amant de la lectura que va saber escollir el llibre indicat en el moment oportú i que a més ha tingut la sort d’aquells que guanyen sorteigs entre tots els encertants.

VICTUS d’Albert Sànchez Pinyol, ha estat el llibre més venut a Catalunya el passat 23 d’abril. El llibre que li ha fet guanyar tants kilograms d’ametlles de Sinera com candidatures al premi Nobel va tenir el Sr. Salvador Espriu. Un dels renovadors de la prosa catalana, estiuejant enamorat d’un dels pobles amb més encant de la costa catalana: Arenys de Mar. 

Per acabar, una bona reflexió robada-adaptada de l’escriptor més emblemàtic de l’horta barcelonina: la lectura no és pas una cursa ja que al final tots hi acabem guanyant.

Gràcies a tots per participar i fins a la propera edició.


Segueix El Centre:

El Cul del Jaumet

Facebook
Twitter




9 GRAND PRIX SANT JORDI DE CATALUNYA

Encerta el llibre que es vendrà més a Catalunya el proper 23 d’abril i guanya tants kilograms d’ametlles de Sinera com candidatures al premi Nobel va tenir el Sr. Salvador Espriu. Un dels renovadors de la prosa catalana, estiuejant enamorat d’un dels pobles amb més encant de la costa catalana: Arenys de Mar.  

COM HI PARTICIPES?

Envia’ns un e-mail a centre@centrebcn.com amb l’opció que escullis de la Graella de Sortida que hi ha a continuació. Ens hi adjuntes el nom i el telèfon de contacte per localitzar-te en cas que siguis el guanyador del concurs.

GRAELLA DE SORTIDA
1. Espriu transparent – Agustí Pons
2. Temps d’inocència – Carme Riera
3. Victus – Albert Sánchez Pinyol
4. Moisès Broggi, cirurgià – Rafael Argullol
5. Estimat Miquel – Lluís Llach
6. Una dona d’aigua – Núria Esponellà
7. Una vida articulada – J.M.Espinàs
8. Plans de futur - Màrius Serra
9. En una sola persona – John Irving
10. L’illa de les mil fonts – Sarah Lark

BASES DEL CONCURS
• Hi poden participar tots aquells que rebin aquests comunicat.
• Entraran a concurs aquells que enviïn un e-mail amb les dades correctes: llibre guanyador, nom i telèfon de contacte del participant.
• El guanyador serà aquell que encerti el llibre més venut a Catalunya, editat en català, el 23 d’abril de 2013 del llistat de preseleccionats que apareixen a la Graella de Sortida. En cas d’empat es farà un sorteig entre els diferents encertants.
• El resultat de les vendes s’extraurà del Gremi de Llibreters de Catalunya (www.llibres.org).
• Es comunicarà el resultat als participants abans de l’1 de maig de 2013 via tel i e-mail.
• El premi son tants kilos d’ametlles de Sinera com candidatures al premi Nobel va tenir el Sr. Salvador Espriu (2 kg).

ORGANITZA I PATROCINA
El Centre, estudi d’imatge i comunicació www.centrebcn.com

4 CONSELLS LITERARIS PER ACABAR
1. Pinceladas -  Elsa Pascual/ Montse Tobella
 (haikus il·lustrats)
2. Ciència i xocolata – Claudi Mans & Co. (gastronomia i ciència)
3. El concert de nit – Joaquim Carbó/Montse Tobella (infantil)
4. El zoo d’un poeta, de la A a la Z   - Ricard Bonmatí (infantil)

Il·lustració adaptada de Josep Pla-Narbona.

TIÓ, VALIUMS I CARTES ALS REIS

Aquest matí es podia llegir en un tweet. "Som en un país que és com un senyor que dona de menjar als ànecs, recolzat en un cartell de prohibit donar de menjar als ànecs, mentre es queixa de com de grassos estan". És un país de bojos, de babaus o de trepidants ciutadans enganxats al risc? Diríem que des d’un inepte punt de vista ens encanta viure al límit. En el costat més salvatge de la vida. Com el senyor Burn, el senyor Bond o l’increïble Indiana Jones.

Si no entens de què va tot això, ho veuràs clar quan et facis la següent pregunta: quant temps fa que tens preparats els regals de Nadal? Si fossis escandinau, no entendries el per què de la pregunta. Vivint on vius, diria que la resposta pot arribar a ser xom "Els tinc encarregats però encara no he tingut temps d’anar a recollir-los" però probablement s’assembli més a "Som a 23 de desembre i encara no he pensat en res".

Una bona amiga de la casa fa anys que treballa a la fira Nadalenca de Gran Via de les Corts Catalanes. Ens comenta que cada any passa el mateix. El moment en que ven més es troba entre les 12h i les 4h del 6 de gener. El que tots coneixem com a l’últim moment. El pitjor de tots. Aquell en el que vas més nerviós que mai, en el que un petit contratemps et col·lapsa, el que fa que et gastis excessius diners en coses que no tenen ni cap ni peus.

Creiem que això no és pas sa. Que no val la pena. Que l’estrès el deixis als brokers i que puguis gaudir del Nadal, com cal. Així que ens atrevim a donar un parell de consells. El primer: fes una bona carta als Reis. Ajuda als que saps que alguna cosa et voldran portar. No val el "no cal que em regalis res, jo amb la teva presència en tinc prou". Això són collonades. L’únic que estàs fent és complicar-li la vida. Perquè si o si et farà un present. Posa-li fàcil. Escriu una carta extensa amb tot allò que desitjaries o que no t’importaria tenir. Coses cares i barates, fàcils de trobar o impossibles d’aconseguir. Un bon ventall de possibilitats per a que es pugui escollir.

Si no saps per on començar, a continuació alguns exemples: un bon vi, dues entrades pel teatre, un Lamborgini, dos kilos de gambes fresques, calces o calçotets, aquell llibre que et vols llegir, l’últim disc del teu grup favorit, un nan de jardí, una cita a cegues, un massatge, un rellotge de menys de 5 euros, un aparell per la foundé, un sopar en un bon restaurant, un pack de cerveses especials, una bufanda de llana, dos forfaits, una col, un vol a les Caimán, xocolata, un Picasso, un joc de cafè o una pilota signada per Déu Nostre Senyor, Lionel Messi.

I si no tens temps per posar-te a escriure aquells 4 desitjos que et farien la vida una mica més agradable, aquí el segon consell: ves preparant una capsa de valiums per posar a sota la manta quan un d’aquells als quin no has facilitat la feina es disposi a fer cagar el sempre injustament maltractat Tió.


Felices festes i Bon any nou.

PENSA LOCAL, ACTUA LOCAL

Segons el senyor Pankaj Ghemawat, un economista amant de l’estadística, la globalització de la que tant es parla no és del tot una realitat. Les dades que ens aporta sembla que li donin la raó:

2% de les trucades mundials són internacionals.
3% d’emigració de primera generació.
10% d’inversions directes a l’estranger.
20% d’exportacions.

Es podria dir que son unes xifres irrisòries per a un món globalitzat. Només un 2% de trucades internacionals? Potser vivim un punt enganyats. És cert que avui podem comprar a la botigueta de la cantonada pinyes del Carib o podem anar a Lisboa de cap de setmana. Potser si que podem fer aquestes coses, però les fem de veritat? I la pregunta clau: cal?

Resulta un punt ridícul comprar una pinya que ha hagut de ser recol·lectada abans d’hora, congelada i transportada durant dies per poder arribar en "condicions" a la botigueta de la cantonada. O passar més hores assegut a l’avió que les que gaudeixes al Barrio Alto, escoltant fados o vivint la Saudade entre lusitans.

Si la globalització és modernitat, la modernitat no val res. Però ves per on, ens costa un ou. Perquè com tots sabem, ni les pinyes ni els turistes viatgen gratis. I no parlem de l’euro amb trenta el kilo ni dels 33,99 de Ryan Air, parlem dels litres i litres de benzina que es gasten per moure’ls amunt i avall. Una factura que com sempre l’acaba pagant la Terra. Mica en mica, ens anem omplint de brossa.

Però encara tenim l’esperança de que les noves generacions ens ajudin a donar la volta a aquesta truita. Per això estem tan contents d’haver treballat amb l’Agenda 21 Escolar. Perquè ens han fet veure que encara és possible. Que hi ha molta gent que es preocupa pel medi ambient i que treballa amb ganes per fer aquest món una mica més sostenible. Sense globalitzacions que valguin, des de casa, des del barri, des de l’escola, des de cadascú de tots nosaltres.

Aquí teniu el vídeo resum de l’acte en el que van presentar les seves intencions i en el que hi vam tenir las sort de ser convidats: VÍDEO LINK.

METGE, PAGÈS, ARTISTA

Si li preguntes a l’àvia Joana quines son les tres persones que s’enduria a una illa deserta et diria que un metge, un pagès i un artista.

Si ja tens illa deserta, metge i pagès però encara busques artista, aquí en podràs trobar més d’un: 




Mirar amb l’estómac i menjar pels ulls.
Exposició col·lectiva amb subhasta.

Portes obertes:
Fins al 5 d’octubre, de 15h a 19h.

Subhasta:
6 d’octubre a partir de les 18h.
Imprescindible tenir acreditació de licitador. 

A Madame La Marquise
Enric Granados 116, pral. 2ª
www.madamelamarquise.es




Si visites La Madame ens hi trobaràs. Un de nosaltres hi té obra per subhastar. Una pista per poder-la identificar: el Magritte encara fa la pipa.

MÉS ÉS MENYS

Poc s’esperava el corista de la Lieder Càmera, que unes hores després de cantar per les autoritats pertinentment encarades cap al record del Sr. Casanova, es trobés enmig de dos milions de persones reclamant el seu dret a decidir. No el sorprenia el fet d’estar manifestant-se, el sorprenia la multitud que s’havia aplegat al seu voltant. Dos milions d’homo sapines sapiens.

Segur que eren dos o eren un i mig? O era només un o gairebé només arribaven als sis-cents mil? Després de la tempesta, arrenca la pluja. La de números. Érem més, éreu menys. Nosaltres tenim raó, però vosaltres feu pudor. I tu caca, i tu de vaca. I pim pam pum, el conflicte està servit.

Encara que sembli mentida, dels grans conflictes neixen grans oportunitats. El que no s’ho cregui, que miri el que passa entre les dues corees. Com deia un curiós article de El País, a la zona desmilitaritzada que les separa s’ha desenvolupat un hàbitat natural de valor incalculable. Milers de metres quadrats que fa més de 60 anys no trepitja ningú. Un oasis que els ecologistes de la zona esperen seguir protegint una vegada s’hagi acabat el conflicte.

Tot i no ser a Corea, esperem que el futur immediat segueixi sorprenent al corista esmentat. I que del conflicte que ha vist créixer, pugui veure néixer coses bones per les quals també valgui la pena lluitar.

BON ANY NOU

Encara que sembli mentida, el 2012 l’estrenem per duplicat. La primera setmana de gener és una copia de la que ve després de les vacances d’estiu. Potser vesteixes de curt, fas el vermutet a la terrasseta i el sol se’n va tard a dormir però la sensació és la mateixa. Descansat i morenet necessites 3 cafès per agafar novament el ritme. Fins i tot hi ha molta gent que refà la llista dels bons propòsits. Deixaré de fumar, menjaré sa, m’apuntaré al gimnàs, hi aniré... o no.

De fet, si vols, ja et pots apuntar a un gimnàs que et garanteix que tornaràs a casa amb la teva roba d’esport suada, pagaràs la quota cada més i t’ho recordaran amb la factura corresponent sense haver de fer ni un minut d’exercici. Com? Acabes de conèixer el Placebo Gym. Un centre esportiu per a persones interessades en tenir la sensació de que es cuiden i fan esport amb regularitat. Què? Hi vas, t’inscrius, pagues, els hi dónes la roba neta i te l’entreguen suada.
I tot i que la font d’informació gaudeix d’una credibilitat inexistent, no ens sorprendria pas que fos veritat. El món és boig.

A El Centre compartim aquesta sensació de re-començar l’any. Ens agraden els despertars, les reentrées i les triples tasses de cafè. Però sobretot, el que més ens entusiasma és poder suar de veritat fent allò que més ens agrada: la sempre benvolguda creativitat.

Bon any nou!

HOLY DAYS

Tan sagrat com el còdex recuperat son les vacances. I en aquest país, a l’hora de gaudir del temps lliure, el més ateu dels ateus es declara catòlic, protestant, budista i jueu ortodox si cal.

Com que a El Centre el tema de la fe el deixem per als entesos, encara que fem un parell de setmanes de descans, us facilitem un parell de telèfons per si teniu qualsevol emergència creativa:

del 13 al 24 d’agost ens podreu trobar al 656 86 96 17 o al 651 93 73 03.

Us desitgem unes bones vacances a tots. Als que les heu començat, als que en breu les començareu i a tots els abonats a la temporada baixa amants del descans sense aglomeracions que més tard o més d’hora es prendran el seu temps.

Enviem un desig especial als aturats. Aquell 25% que encara que alguns diguin que no treballen, segur que no paren quiets ni un instant. Si podeu descanseu, agafeu forces i el curs vinent us mengeu el món.

Bon estiu!


SORT PRESA

Si t’aixeques del llit amb la sensació que ja no hi ha res a fer, potser hauries de canviar de canal. O encara millor, llençar la tele. No et deixis hipnotitzar per les primes de risc, els impagats dels peatges o els malucs de la Shakira. Desperta.

Potser et seguiràs topant amb els clàssics del nostre temps: no tinc temps per a res, no tinc ni un ral, ho faré demà després de bla bla bla... el temps, els diners i l’avui són teus.

Per on pots començar? Deixa’t sorprendre.
Obre els ulls, sigues curiós i alimenta el teu coco. Inventa, projecta i descobreix la manera de fer-ho realitat. Després, fes-ho realitat.

Com un conegut d’un conegut acostumava a dir: l’ésser humà fa realitat tot allò que s’atreveix imaginar (al·lucina amb el vídeo-exemple). I si t’ho comences a creure tant com nosaltres i comences a moure el cos-ment-esperit, potser algun dia deixaràs de tenir la teva bona sort... presa.

I per sorpreses la que ens vam endur fa uns quants dies a El Cul del Jaumet (la guia barcelonina de El Centre). Vam rebre un e-mail del Jaume Marzal ple d’increïbles il·lustracions adjuntes de l’Àsia oriental, destinades a inaugurar la imprevista secció internacional d’una guia que no para de sorprendre’ns dia rere dia.

AIXÒ ÉS OR, XATA

La llegenda ens explica que quan Jaume I descansava en un camp de batalla valencià, una xiqueta se li va apropar per oferir-li un refresc. Al provar-lo va exclamar "Això és or, xata!". I podríem dir que el Conqueridor no anava pas mal encaminat. Davant d’una bona orxata que s’apartin les Coca-Coles, les Fantes i els Bitter Kas.

I per què aquesta anècdota newsletteriana? Aprofitant el començament de la calor, hem inaugurat secció al Cul del Jaumet: gelats! Esperem que sigui una bona recopilació dels locals més mítics on poder degustar el rei dels postres. El primer però, l’hem dedicat a una reina. A la reina orxata.

Si voleu col·laborar o remenar o només fer el tafaner:
 
www.elculdeljaumet.com

Bon cap de setmana.

LA CASUALITAT ÉS UN ART

Un dia com abans d’ahir ens trobàvem en un diari de tirada nacional que les 10 primeres pàgines eren plenes de notícies econòmiques. Euros per aquí, borsa per allà, Bankias, Ratos, dèficit bla bla bla. Diríem que ens volen fer creure que l’única cosa que sembla que existeixi (o no) son els diners. Us podem ben assegurar que hi ha moltes més coses que ens envolten.

Aquí un exemple. L’home de la fotografia de l’esquerra. El nostre pare, avi i mestre. En Joan Tobella i Serra. Un bon pintor del segle passat que a més de cuidar-nos de tant en tant, ens va ensenyar una cosa molt útil: a observar. A observar bé. A absorbir i a descartar per poder gaudir de les mil milions de bones coses que ens passen pel davant. Com la bona sopa, el soroll del mar o el meravellós món de l’art.

I encara que alguns diguin que les casualitats no existeixen, demà, 19 de maig, el dia que fa cent anys va néixer en Joan, tots els museus ens obriran les seves portes a "La nit dels museus". Per a que podem observar sense parar. Un homenatge ben casual a un home que ens va fer veure algunes de les coses que els diners no poden pagar.
Bona nit a tots.

GUANYADORA DEL 8è GRAND PRIX SANT JORDI DE CATALUNYA

Us comuniquem que la Montse Tobella ha estat la flamant guanyadora del 8è Grand Prix Sant Jordi de Catalunya. Una il·lustradora de contes que va saber escollir el llibre indicat en el moment oportú i que a més ha tingut la sort d’aquells que guanyen sorteigs entre tots els encertants.

L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra de Jonas Jonasson, ha estat el llibre més venut a Catalunya el passat 23 d’abril. El llibre que li ha fet guanyar tantes dosis de tisana com anys fa que va néixer el Sr. Pere Calders. Un geni català que la majoria recorda per un grapat de contes ben escrits que a més d’un han fet passar unes quantes nits sense dormir.

Però la Montse no rebrà el ben merescut premi ja que ens ha demanat que fem una donació pel valor del mateix a la Fundació Vicent Ferrer. Segur que li estaran ben agraïts.

Gràcies a tots per participar i fins a la propera edició.

8 GRAND PRIX SANT JORDI DE CATALUNYA

Encerta el llibre que es vendrà més a Catalunya el proper 23 d’abril i guanya tantes dosis de tisana com anys fa que va néixer el Sr. Pere Calders. Un geni català que la majoria recorda per un grapat de contes ben escrits que a més d’un han fet passar unes quantes nits sense dormir.

COM HI PARTICIPES?
Envia’ns un e-mail a centre@centrebcn.com amb l’opció que escullis de la Graella de Sortida que hi ha a continuació. Ens hi adjuntes el nom i el telèfon de contacte per localitzar-te en cas de que siguis el guanyador del concurs.

GRAELLA DE SORTIDA
1. Tots els contes - Pere Calders
2. El jocs de la fam - Suzanne Collins
3. La col·laboradora - Empar Moliner
4. L’home de cent anys que va saltar per la finestra i es va escapar - Jonas Jonasson
5. La dona veloç - Imma Monsó
6. L’estiu sense homes - Siri Hustvedt
7. Claraboia - José Saramago
8. Memòria d’uns ulls pintats - Lluís Llach
9. El llenguatge secret de les flors - Vanessa Diffenbaugh
10. El enredo de la bolsa y la vida - Eduardo Mendoza

BASES DEL CONCURS

• Poden participar tots aquells que rebin aquests comunicat.
• Entraran a concurs aquells que enviïn un e-mail amb les dades correctes: llibre guanyador, nom i telèfon de contacte del participant.
• El guanyador serà aquell que encerti el llibre més venut a Catalunya, editat en català, el 23 d’abril de 2012 del llistat de preseleccionats que apareixen a la Graella de Sortida. En cas d’empat es farà un sorteig entre els diferents encertants.
• El resultat de les vendes s’extraurà del Gremi de Llibreters de Catalunya (www.llibres.org).
• Es comunicarà el resultat als participants abans de l’1 de maig de 2012 via tel i e-mail.
• El premi son
tantes dosis de tisana com anys fa que va néixer el Sr. Calders. (100 dosis).

ORGANITZA I PATROCINA
El Centre, estudi d’imatge i comunicació www.centrebcn.com

4 CONSELLS LITERARIS PER ACABAR
1. El Gran Casino de la Rabassada: Història d’un somni burgès  - Pere Fàbregas/Carlota Giménez (història)
2. El follet Bambalambà – Joles Sennell/Montse Tobella (infantil)
3. Opinions d’un pallasso – Tortell Poltrona (biografia)
4. Pizza tres Alícies -  Ricard Bonmatí (infantil)
5. Mala ciència - Ben Goldacre (assaig)

IL·LUSTRACIÓ per Mercè Tobella

EL CUL DEL JAUMET

Fa dues hores que algú ens han fet saber que la paraula juerga ve de huelga. És cert i ben curiós. Potser un punt contradictori. Quan demanes feina muntes una juerga. I quan tens massa feina i vols juerga? Et poses a treballar com un boig? Estem ben sonats. Si ens escoltéssim els que més en saben, veuríem que si ens organitzéssim una mica millor no caldria ni que treballéssim. En aquest planeta tenim tecnologia, recursos i capacitat suficient per poder estar de juerga tot el dia. I això, encara que sembli mentida, també és cert.

Però com que encara no ens sabem organitzar, hem de seguir treballant o buscant feina. I si encara ens queden algunes estones lliures, intentar aprofitar-les per poder alimentar cos i esperit. Per això, a El Centre, hem creat un blog ben particular: El Cul del Jaumet. Un espai electrònic que pretén ser un recull de racons on poder-hi passar moments dels bons.  Una peculiar guia de la ciutat de Barcelona. Amb alguns dels llocs on els barcelonins viuen les seves experiències, presentats d’una forma ben singular: un grapat d’informacions pràctiques acompanyades per la representació gràfica d’algun artista.

I ho hem fet pensant en tots aquells culs inquiets que sempre volen saber coses noves. Persones que a més de gaudir del blog, segur que ens ajudaran a completar-lo dia rere dia. I així, amb el pas del temps i gairebé sense adonar-nos-en, haurem recopilat i intercanviat una bona col·lecció de racons per poder gaudir de la ciutat que ens té atrapats. Estiguem de juerga, de huelga o de vacances de per vida.


Clicka a El Cul del Jaumet.

MEA CULPA

Fa uns dies que l’amic Robert, un humil seguidor del newsletter de El Centre, ens va demanar que escrivíssim alguna cosa sobre l’affaire Urdangarín. No li negarem pas el seu desig.

Al tema: tots aquells que voldrien lapidar al marit de la infanta a la plaça del poble, creiem que abans de llençar la primera pedra s’haurien de preguntar el següent: jugo net? I si anem una mica més al gra: he estat de baixa sense estar realment malalt? He declarat el que no havia de declarar? He cobrat o pagat en negre? He fet els ulls clucs? He mentit? He robat?
No és que volem restar-li importància al que presumptament ha fet el cap de turc de la casa reial, sinó que volem suggerir al personal que abans d’assenyalar amb el dit a qualsevol, no estaria gens malament fer-se una ullada al melic. Per que si visquéssim en un país on ningú s’apuntés a la corruptela, no hi cabrien personatges com el Duc de Palma. I si el que es vol és canviar aquesta situació deplorable es pot començar amb el senzill exercici de no mentir-se a un mateix.

Satisfet el Robert, entonem un Mea Culpa newsletterià. Ens declarem responsables d’haver-nos absentat. Estàvem immersos en la feina, dissenyant peces com la revista de l’esquerra. Per això hem decidit que us mereixeu un regal, ja està bé de tanta crisis i tanta crisi i tanta crisi, us obsequiem amb un curt animat per a que alimenteu el vostre esperit. 

Click Aquí: The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore

LOGOS, MIRRA I ENCENS

Diuen les belles sàvies que els Reis d’Orient son tant justos com el mateix Salomó. Et porten allò que et mereixes. Ni més ni menys. Què li deuen haver regalat a l’Urdangarin? Segur que al Messi un hat trick. Al Mourinho la pregunta del milió. Al Rajoy un brownie ben passat. Al Camps una dotzena de vestits. Al Papa poca fe. A l’Obama també. Als artistes un bon grapat de motius. Als submarinistes profunditat. Als banquers superficialitat. A la caputxeta tres llops. I al llop un porquet. Al porquet unes monedes d’or. I a l’or una mina. Als miners bon carbó i a la Infanta un de ben cabró.

A El Centre ens han portat un logo per estrenar. I unes targetes, unes carpetes, uns sobres, uns fulls i fins i tot una pàgina web, un facebook, un twitter i un microblog. Segur que pensareu que ens ho hem fet nosaltres mateixos. Doncs si. I sabeu que? Ens ha passat el mateix que amb la majoria dels altres projectes: després d’un munt d’hores de feina, mires el resultat que n’has obtingut i et sents, estalviant les falses modèsties, com un, dos i tres reis.

www.centrebcn.com
facebook
twitter
microblog

BOOMERANG NADALENC

Quan el senyor Garcia va saber que li quedaven pocs segons de vida, li va venir a la ment l’únic bon record que tenia de la seva trista existència. El del somriure d’una bona mossa que responia  amb aquest gest el "bon dia" que li havia regalat el nostre protagonista. El senyor Garcia, un home ric com no n’hi ha hagut mai cap. Però tan avar que espantaria el mateix Molière. Una persona que no va donar mai ni les gràcies, que va necessitar trobar-se a un pas de la mort per adonar-se d’una simple veritat, tant gran com un temple. Reps allò que dónes. Si dónes per favors, reps les gràcies. Si dones bufetades, reps mastegots. Diners? Factures. Petons? Abraçades. Ying? Yang.

I pels incrèduls que encara es pensin que el que s’ha escrit no té cap sentit, que és només una rondalla amb tuf de moralina nadalenca, una mica de ciència. Que a Newton, a Einstein i a en Punset se’ls creu tothom.
Dos psicòlegs nord americans. Un experiment. 50 individus de mostra. Als 25 primers els hi donen 3.000 euros a cada un per a que es comprin el que vulguin. Als altres 25 els hi donen els mateixos 3.000 euros però amb una missió ben diferent. Gastar-se’ls regalant el que vulguin a aquells a qui vulguin. Els científics mesuren el grau de felicitat que els individus han experimentat amb la seva acció. I qui n’ha obtingut més? Fàcil, els que més n’han donat.

No ens agradaria confondre a ningú i que deixés de banda l’autoestima. Ens hem d’ocupar de nosaltres mateixos. Tot i que sembla ben clar que quan dones, t’estàs autoregalant. I sinó podem fixar-nos en els 7.575.948 euros que va recaptar la Marató de la TV3 la setmana passada. En aquest dies de cinturó ajustat hi ha desenes de milers de persones amb ganes de repartir. Però com diria l’amic Miquel, no serà pas que el que realment busquen aquestes persones és una neteja ràpida de consciència en aquests dies tan senyalats? Per què la TV3 només programa les Maratons a una setmana del fum fum fum? No es podria ser generós tot l’any?

El que és ben clar és que hi ha voluntat per fer-ho. Que hi ha molta gent que fa temps que sap el que el Sr. Garcia va trigar tota una vida en aprendre. Que vol donar i rebre, rebre i donar. Però com podem estar de Marató tot l’any?  Si ens permeteu un humil consell amb clars pinzellades de tòpic: el secret és troba en les petites coses, els petits detalls. En la sal per la veïna. La sang del banc. El carregar de bosses per l’octogenària. L’apadrinament a distància. El mare t’estimo. El pare a tu també. O simplement començant el dia tal i com ho va fer un  cop el senyor Garcia i li va donar tan bon resultat. Amb un bàsic, clàssic, breu i gairebé sempre molt benvingut... bon dia.

Bones festes i feliç any Nou.

PETIT PAÍS

Avui li dedicarem unes línies al Petit País del Sr. Llach, aquell que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Encara que a El Centre no siguem nacionalistes radicals ni polítics practicants, si que tenim sabut i reconegut que aquest Petit País ens té el cor robat. Un cor que s’accelera cada cop que veiem el Buenafuente parlant catanyol o la nostra àvia ens serveix una bona escudella. Que batega ben fort per la seva gent. Aquells que l’han creat, que l’han fet valer. Milers de persones que han treballat i treballen per fer d’aquest racó de món un bon lloc per viure.

Com els camarades de PIHERNZ, que des de 1943 viuen immersos en l’univers de la radiocomunicació amb una única idea al cap: fer la   feina ben feta. Per això avui estrenen nova web. Perquè saben que s’han de renovar, han de millorar, han de seguir cada dia  treballant com ho han fet durant tots aquests anys.

Els hi ho diu el cap però els hi ho dicta el cor. I no direm que és una qüestió de genètica perquè això és absolutament ridícul, és només una qüestió de costum. Els han acostumat així. Ens hem acostumat a això. Des d’una perspectiva generalista, sabent que d’espavilats n’hi ha per tot arreu, en aquest  Petit País el que ens mola és currar. Currar bé.

I no només pels d’aquí, sinó també pels d’allà. Oberts i compartint. Perquè si hi ha alguna cosa que encara ens agrada més, és trobar-nos algú que comparteixi aquest mateix costum més enllà de l’Ebre, la Franja i els Pirineus.

Perquè com va dir un bon català, la feina ben feta no té fronteres.
 






Pihernz i El Centre: www.pihernz.com

QUAN LA FICCIÓ SUPERA LA FICCIÓ

Fa menys de 24h que hem estat espectadors sense excepció del fenòmen cinematogràfic del moment: TINTIN. Les aventures d’un intrèpid periodista, el seu gos i un vell llop de mar,  animades pel mestre de les supermegaproduccions, el Sr. Spielberg.

Primera sensació: una passada. Cent nou minuts a un ritme trepidant d’imatges espectacularment tractades per l’última de les últimes tecnologies de ficció. Hiperrealisme audiovisual. Només veient les textures et quedes bocabadat: la pell sembla pell, el pèl sembla pèl, l’aigua sembla aigua, és aigua!

Després de la primera impressió, una mica de filosofia 1.0. On és en Tintín? Aquell personatge de paper que cadascú es va crear en el seu particular imaginari? El Tintín que et convidava a posar-li una veu, un moviment, una personalitat única i intransferible. On és el teu Tintín? Mil llamps de llamps, l’Spielberg se l’ha carregat! Ara anem tots amb el mateix Tintín al cap. Un supertintín tant definit que elimina qualsevol intent per fer servir allò que anomenem imaginació.

La ficció, s’ha carregat la ficció.


IMPOSSIBLEMENT POSSIBLE

Si al 2004 t’arriben a dir que una organització internacional de "pirates" informàtics eliminaria del mapa una plataforma internauta social de més de 600 milions d’usuaris, no t’haguessis cregut de la missa la meitat de la meitat.

Si a dia d’avui t’expliquen que Anonymous ha dit que eliminarà Facebook el proper 5 de novembre, no en tens cap dubte que almenys ho intentaran. I potser ho aconsegueixen, pot passar. Avui, tot pot passar, tot és absolutament possible.

Sembla increïble com de crèduls ens estem tornant. Si es que a la velocitat a la que avancem el que sembla impensable es deixar de pensar en l’impensable. I això és veri guanderful, encara que a vegades ens atrapi una sensació de vertigen per tot el cos que no saps ben bé d’on ve ni com se n’anirà.

Per acabar, en format sectari de final de món, et convidem a compartir amb nosaltres un altre episodi d’aquest present hipersònic. Ens quedarem sense Facebook el proper dissabte?

La resposta, aquí: El Centre FACEBOOK.

40 MILIONS D'OVELLES I TANTA GANA COM UN LLOP

Diuen que a Nova Zelanda pertoquen 10 ovelles per persona. Els 4 milions que l’habiten, no passen mai fred. Amb la llana que en treuen, poden teixir jerseys, gorres i guants fins a l’eternitat. Tot un èxit.

No s’ho imaginava el Sr. Cook quan va trepitjar les illes per primer cop. Si li haguessin dit que les seves ovelles es reproduirien de tal manera, encara riuria des de la seva tomba. Per que el futur és tant incert com desconegut. I aquí és on recau la força dels que travessen fronteres, busquen noves experiències i van sempre una mica més enllà. Aquells que fan possible pensar en un futur ple de llana, on ningú passi fred.

Des d’aquí els hi desitgem sort mentre animem a tot el personal a reinventar-se cada dia. A començar cada projecte amb tanta gana com la que té un llop.

EL GOS DE PAVLOV I SANTA KLAUS EN BANYADOR

Ara que la gran majoria dels mortals ja fa temps que han oblidat les vacances i es topen amb el correu electrònic dia si, dia també, aprofitem per donar la benviguda al curs 11/12 fent una breu reflexió sobre un fet que ens descol·loca: persones que vesteixen coll alt un setembre de 28ºC a l’ombra. O fredolics o masoquistes. O potser domables esperits  que es deixen portar per l’inalterable calendari del món de la moda. Al setembre, canvi de temporada, comença el curs, és tardor, toca coll alt. Com la mascota del Sr Pavlov, saliva que ja sona la campaneta encara que no hi hagi teca. I si el canvi climàtic segueix a aquest ritme, ens ho veiem a venir. 25 de desembre, una calor de bufetada i tots amb bufanda. Tots? Tots no. En Santa klaus en banyador. Un senyor que només treballa una nit per temporada no l’engatussa ni el "ya es Navidad en El Corte Inglés".

I parlant de Nadal, a l’estudi ja fa uns dies que hem començat amb el fum fum fum. Entre Cristmas, regals d’empresa i calendaris ja confonem el final de l’estiu amb lo más crudo del crudo invierno. De fet ahir, sense anar més lluny, el Guillem va aparèixer amb un bonic jersei de llana de color verd.

+ ? Facebook / Twitter / Microblog

INAUGUREM PAELLA

Cada dijous es repeteix incondicionalment un fenomen nacional a gran part del territori. Als menús hi ha paella. A les galeries, inauguracions. Per què el dijous? Hi ha alguna connexió entre arrossos i artistes que va més enllà del quart dia de la setmana? I per què mai et pots trobar una bona paella en el piscolabis d’una inauguració?

Encara que no hagueu endrapat una paelleta aquest migdia, encara sou a temps per acabar amb la fam de galeria. Aquí una proposta interessant:
Avui dijous, de 19h a 22h.
Inauguració de RESCUE, del dissenyador Tomas Kral a la galeria Il·lacions.
C. Notariat 3. Barcelona

I en format recordatori. La setmana passada vam inaugurar el Facebook de El Centre. Si us hi voleu apuntar, feu click aquí:
M’AGRADA El Centre

RECIEN PINTADO

Senyores i senyors, El Centre estrena pàgina al Facebook:

Si t’agrada fes CLICK AQUÍ

Un mitjà com el Recién Pintado. La revista trimestral que dissenyem per a Procolor. Un recull de les experiències de tot el que els envolta. Un suport que tot i que no compta amb la immediatesa del ciberespai, neix associat al prestigi i la credibilitat de la publicació en paper. La vista vs el tacte. L’efímer vs la perdurabilitat. L’ara vs l’ara. Perquè encara que semblin mons aparentment oposats, els dos parteixen de la mateixa idea: comunicar-se. Crear relacions entre persones, marques, serveis, causes o tot allò o aquells que vulguin créixer una mica més cada dia.

I avui també creixem amb Facebbok. Per poder informar-vos dels últims projectes que hem presentat, de les idees de mico del nostre lab o de la oferta dissenyo-artítico-cultural que ens ofereix aquest país.  

Però sobretot, i segurament el més important, esperem passar-nos-ho tant bé cultivant-lo com ho hem fet els últims 16 anys dissenyant la revista dels nostres clients, amics i camarades de Procolor.

ENTRECOTS, ENTRE POETES

Us presentem a la Núria Martínez Vernis, la flamant guanyadora del 7è Grand Prix Sant Jordi de Catalunya. Una poeta que va saber escollir el llibre indicat en el moment oportú i que a més ha tingut la sort d’aquells que guanyen sorteigs entre tots els encertants.

"Si tu em dius vine,ho deixo tot... però digue’m vine" d’Albert Espinosa, va ser el llibre més venut a Catalunya el passat 23 d’abril. El llibre que li ha fet guanyar tants entrecots de dos dits com estrofes componen "La Vaca Cega". El poema més emblemàtic del Sr. Maragall. Un català molt cultivat que fa 100 anys ens va deixar amb un bon grapat de delicatessen literàries per poder-ne gaudir.

I de poeta homenatjat a poeta que homenatgem.

Aquí la Núria en vers:
Quantes mentides fan una sola veritat (Proa)
L’acròbata tampoc no en sortirà il·lès (La Magrana)
Deix on dir (Empúries _ a l’octubre)

I aquí la Núria en viu:
Festival internacional de Poesia de Catalunya.
Palau de la Música. (11 de maig)

I també la Núria en bit:
www.lacrobata.blogspot.com

I per acabar, unes paraules de l’afortunada:
Penso en la sort i en com l’acompanyava la gana.



Gràcies a tots per participar, us esperem l’any vinent.

El Centre.

UN LLIBRE

Diuen alguns experts que el llibre, tal i com el coneixem avui en dia, en uns 10 anys desapareixerà. De fet, tal i com li passa a l’energia, diuen que només es transformarà. Del llibre de paper, a l’eBook virtual. Si és així, ens costa imaginar com serà el Sant Jordi de 2021.

Hi haurà les tradicionals paradetes de llibreters a les Rambles? Amb que les ompliran? Amb eBooks? Però, com si només poden ocupar el ciberespai? I el llibreter? Serà un holograma?

Si el presagi és cert, és molt probable que els néts dels vostres néts descobreixin el seu primer llibre dins de la vitrina d’algun museu. Una visió que ja ha tingut la Mercè Tobella i que l’ha plasmat amb ironia en una obra titulada "Llibre".  Una peça que podreu contemplar a partir d’avui a l’Exposició Col·lectiva de Sant Jordi del Reial Cercle Artístic de Barcelona. Un conjunt d’obres que ens parlen del Sant Jordi a través de les emocions i inquietuds d’una vuitantena d’artistes.

Dimarts 19 a les 19.30h inaguració.
RCA. C/ dels Arcs 5. Barcelona.
Metro: Jaume I i Liceu.

I pels que encara no heu participat en el 7è Grand Prix Sant jordi de Catalunya, aquí un link on us expliquem com fer-ho: 7è GRAND PRIX. 

7e GRAND PRIX ST JORDI DE CATALUNYA

Encerta el llibre que es vendrà més a Catalunya el proper 23 d’abril i guanya tants entrecots de dos dits com estrofes componen "La Vaca Cega". El poema més emblemàtic del Sr. Maragall. Un català molt cultivat que fa 100 anys ens va deixar amb un bon grapat de delicatessen literàries per poder-ne gaudir.


COM HI PARTICIPES?
Envia’ns un e-mail a centre@centrebcn.com amb l’opció que escullis de la Parrila de Sortida que hi ha a continuació. Ens hi adjuntes el nom i el telèfon de contacte per localitzar-te en cas de que siguis el guanyador del concurs.

PARRILLA DE SORTIDA
1. Poesies Completes // Joan Maragall
2. Indigneu-vos! // Stéphane Hessel
3. Fàcil de Matar // Maruja Torres
4. Misteriosament feliç // Joan Margarit
5. Memòries d’un segle d’or // Joan Triadú
6. La casa cantonera // Sílvia Alcàntara
7. L’home de la Maleta // Ramon Solsona
8. Si tu em dius vine. ho deixo tot... però digue’m vine // Albert Espinosa
9. On ningú et trobi // Alicia Giménez
10. 1Q84 // Haruki Murakami

BASES DEL CONCURS

• Poden participar tots aquells que rebin aquests comunicat.
• Entraran a concurs aquells que envïn un e-mail amb les dades correctes: llibre guanyador, nom i telèfon de contacte del participant.
• El guanyador serà aquell que encerti el llibre més venut a Catalunya, editat en català, el 23 d’abril de 2011 del llistat de preseleccionats que apareixen a la Parrilla de Sortida. En cas d’empat es farà un sorteig entre els diferents encertants.
• El resultat de les vendes s’extraurà del Gremi de Llibreters de Catalunya (www.llibres.org).
• Es comunicarà el resultat als participants abans de l’1 de maig de 2011 via tel i e-mail.
• El premi son tants entrecots de dit i mig com estrofes componen "La Vaca Cega" del Sr. Maragall (6 entrecots).

ORGANITZA I PATROCINA
El Centre, estudi d’imatge i comunicació www.centrebcn.com

4 CONSELLS LITERARIS PER ACABAR
1. El timo de la superwoman // Esther Casademont i Mar Galtès
2. Antropologia Cultural // August Panyella
3. Dorm, petita // Ricardo Alcántara i Montse Tobella
4. En cap cap cap // Ricard Bonmatí

L'HOME DELS NASSOS

Diuen que el que té tans nassos com dies té l’any només el pots veure cada 31 de desembre. Mentida. Nosaltres l’hem vist  una pila de vegades fora de temporada. Es diu Llaquet, és enòleg i fa vins a Mèxic, França i per terres catalanes. Un home amb un nas d’or que un bon dia ens va demanar que traduíssim en imatge el seu savoir-faire. I sabeu com la vam encertar? Tal i com el mateix Llaquet ens va recomanar: "seguiu el vostre olfacte".

www.llaquis.com

NOVA GRÀFICA PEL REIAL

A mà esquerra una fotografía d’El Cercle. Una revista adaptada a l’actualitat per a una institució amb 130 anys d’història: el Reial Cercle Artístic de Barcelona. Una entitat dedicada al foment de l’art a través de tot tipus d’activitats culturals. Com per exemple, els concerts. Avui divendres a les 19.30h un concert de clàssica al Reial: "La poesia de la música, la música de la poesia" al C/Arcs 5 de Barcelona.

DEL BIT AL BURIL

Aquesta setmana us recomanem una expo. Xilografies i bingates del Frederic Girós, la Yoko Kataoka i el Pau Masiques. Art a partir de tècniques centenàries de la mà de tres revolucionaris del nostre temps. Artistes que enmig de la generació del Facebook s’atreveixen a agafar un buril.

Inauguració dijous 3 a les 19.30h.

Del 3 al 19 de febrer de 2011.
Casa Sagnier.
C/ Brusi 61, Barcelona


Més de la revolució del buril: Xilofera

OVELLES DISFRESSADES DE LLOPS

Quan ens van trucar des de Rabionet ens vam espantar. Es que quan et truca un advocat, tremoles. Encara que no hagis fet res de dolent, pateixes. I la veritat, ens hem endut una grata sorpresa. Durant les setmanes que hem estat treballant plegats en la seva nova imatge i el seu www, no ens hem trobat amb les persones fredes, calculadores i sense escrúpols que recullen els tòpics. Tot el contrari.
La curiositat del projecte? Al final: el primer, i potser l’últim cop, que li hem passat una factura a un bufet d’advocats.

Més de Rabionet: www.rabionetassociats.com

EXPERIMENT TOCTOC

Es va a viure a una ciutat estrangera, per exemple: Berlín.
Es recullen, durant el temps en què es viu en aquesta ciutat (11 mesos), tots els tiquets de les compres que es realitzen. Es classifiquen i es conten:

1.372 euros en menjar.
1.278 euros a Ikea.
473 euros en restaurants.
388 euros en varis.
254 euros a Bauhaus.
185 euros en roba.
138 euros en transport públic.
60 euros a Schlecker.

Amb el paper dels tiquets (254g), es fa una guardiola amb forma de porquet i s’estalvia durant el mateix temps que s’ha estat vivint fora: amb monedes d’1 o 2 euros mínim (moment en el qual es troba l’experiment).
Es trenca el porquet i es conten i gasten els diners estalviats.

...

Si en vols saber més de TOCTOC: http://www.centrebcn.com/novaweb/projectes/Lab

LES SOGRES TAMBÉ PREFEREIXEN LES ORQUÍDIES

El 2010? L’any del cactus, aquell en què només sobreviuen els que aguanten amb poca aigua i molt sol. Entrem al  2011 desitjan-vos orquídies tot i que l’inaugurem envoltats d’un cactus molt especial: l’anomenat Seient de Sogra. La planta que, amb packaging i producció El Centre, van obsequiar els companys de Medi Ambient durant la recent inauguració dels restaurats Jardins de Mossèn Costa Llobera. Un espai que amb o  sense sogra us recomanem visitar ja que el definiriem tal i com un bon dia ho va fer un rei borbó amb uns espàrrecs exquisits. Bon any nou.

Santa Amalia 50, bjs b
08031 Barcelona
tel 932 538 023
centre@centrebcn.com